Vist l´èxit i les condicions esplèndides que varem trobar el dissabte passat a la primera sortida SPD de la temporada al Coma Negra, per aquest proper dissabte dia 15 de novembre tenim una proposta molt original: Les Agudes, vol de Nord.
Uns 500 metres de pujada a peu i 1.600 metres de vol (aterratge a Arbúcies). Quedem a la benzinera-restaurant de Coll de Revell a les 8 del mati. Per més informació, truqueu al Ramón Badia: 692 060 302
Vist l´èxit i les condicions esplèndides que varem trobar el dissabte passat a la primera sortida SPD de la temporada al Coma Negra, per aquest proper dissabte dia 15 de novembre tenim una proposta molt original: Les Agudes, vol de Nord.
Uns 500 metres de pujada a peu i 1.600 metres de vol (aterratge a Arbúcies). Quedem a la benzinera-restaurant de Coll de Revell a les 8 del mati. Per més informació, truqueu al Ramón Badia: 692 060 302 Amagar
Vol SPD des del Cim del Mont Blanc du Tacul
per: SPD | 10/10/2008
La setmana passada, l\\\'Oriol, el Robin i el Xavi vam fer un intent al Mont Blanc, al més pur estil SPD, al final la meteo sols ens va acompanyar (i molt) un sol dia, i varem pujar al... Llegir més
La setmana passada, l\\\'Oriol, el Robin i el Xavi vam fer un intent al Mont Blanc, al més pur estil SPD, al final la meteo sols ens va acompanyar (i molt) un sol dia, i varem pujar al Mont Blanc deu Tacul, de 4.248 metres d\\\'alçada.
Aqui teniu un petit vídeo de la sortida i les fotos. La veritat es que tenir 3 km sota els peus amb la glacera de Bossons pel mig es una experiència inoblidable. Amagar
Vol Bivac al Pirineu Oriental
per: Jordi Farrús | 09/05/2008
El Cap de setmana del 26 i 27 d\\\'abril de 2008 el Fredi i jo vam poder probar el vol bivac volant junts de Berga passant per la Torre del Cadí fins Sant joan de les Abadesses.
L\\\'experiencia està explicada a la pagina http://paraponent.blogspot.com/ per si algu vol fer una ullada.
El Cap de setmana del 26 i 27 d\\\'abril de 2008 el Fredi i jo vam poder probar el vol bivac volant junts de Berga passant per la Torre del Cadí fins Sant joan de les Abadesses.
L\\\'experiencia està explicada a la pagina http://paraponent.blogspot.com/ per si algu vol fer una ullada.
Tozal de Cubilars (Serra de Guara)
per: Jordi Farrús | 19/02/2008
Tozal de Cubilars (Sierra de Guara)
La serra de Guara és famosa pels seus barrancs que a partir de la primavera s´omplen de gent. Però aquesta serra arriba als 2077m. amb el seu cim principal, el tozal de Guara i el seu segon cim en alçada és el tozal de Cubilars de 1945m. d’on el vol és més directe fins l’aterratge prop del vehicle.
Jo coneixia la serra de Guara pel tema dels barrancs, sabia que els francesos hi pujaven a volar però passant per les carreteretes no hi veia gaires aterratges i sí moltes gorges; Terra inhòspita pel vol. Vaig decidir de anar-hi per... Llegir més
Tozal de Cubilars (Sierra de Guara)
La serra de Guara és famosa pels seus barrancs que a partir de la primavera s´omplen de gent. Però aquesta serra arriba als 2077m. amb el seu cim principal, el tozal de Guara i el seu segon cim en alçada és el tozal de Cubilars de 1945m. d’on el vol és més directe fins l’aterratge prop del vehicle.
Jo coneixia la serra de Guara pel tema dels barrancs, sabia que els francesos hi pujaven a volar però passant per les carreteretes no hi veia gaires aterratges i sí moltes gorges; Terra inhòspita pel vol. Vaig decidir de anar-hi per la cara Sud arrel d’un mapa on semblava que hi havia alguns plans prop del pàrking.
Quan vaig arribar a Santa Cilia i hem dirigia a aparcar el cotxe un pla sense vegetació hem sorprèn gratament. Podré aterrar sense problemes, ara sol queda pujar al cim i despegar.
La pujada està perfectament marcada, un pannell ens indica el camí i al llarg del recorregut en trobarem més.
El dia és assolellat i la tendència del vent és de llevant. Alguns voltors que passen rascant la vessant m’animen i penso que podré volar. Sol són les 10 del matí i quan arribaré a d’alt, si tinc sort, fins i tot igual puc aguantar-me.
Tot pujant comença a canviar la visió típica de Guara, els engorjats desapareixen i es veuen força camps per poder aterrar amb tranquil•litat.
Abans d’arribar a la carena un cartell marca un altre cop el tozal de Guara però nosaltres aquí agafarem el camí que es dirigeix cap al Nord. Llavors penso amb la vista que segurament m’espera a deu minuts de caminada i efectivament davant meu comencen a aparèixer els Pirineus nevats i per fer-ho més bonic els primers cims que veig són els del Mont Perdut que semblen a tocar de la mà. Ara ens dirigim a l’Est, ja casi tenim el cim a la butxaca sol molesten a la visió unes antenes que hi ha. Carenant trobo un lloc que sembla un envol fet a mida per una vela , però continuo caminant i a d’alt del cim hem sorprèn un pal amb una cinta groga gastada que marca un Sud perfecte per despegar i que hem fa saber que aquí es vola, si més no de tant en quan.
Unes plaques de neu són les escollides per preparar la vela, i que no hem passi lo de la última vegada.
Són les 12 i surto a volar, estic per damunt de la inversió, els núvols es formen 200m. per davall meu i la brisa no és suficient per aguantar-me. Tinc les mans congelades i estic pensant en baixar per tornar a sentir els dits, però arribant als núvols una ascendència brusca hem sacseja i tot seguit un més 4.5 hem propulsa amunt, sort que tot s’està formant ara i el núvol no té ni 15m d’espessor, continuo cap a l’aterratge mentre veig uns quants voltors girant una tèrmica bona més enllà. El dia funciona molt bé però el fred, el fet d’estar sol i el moviment em tallen de mirar de remuntar i volar més estona. Ja a 100m. del terra una plegada m’avisa de que per aterrar tindré que estar alerta. Continuo volant i sense tenir cap sotrac més aterro pensant que tornaré a venir a volar una tarda de primavera per fer un vol més llarg i poder gaudir de tota la serra sense gelar-me les mans.
Fitxa tècnica:
Alçada de l’envol: 1945m.
Orientació: Sud
Coordenades: UTM 30T 733051
4684330
Alçada de l’aterratge : 674m.
Coordenades: UTM 30T 733876
4680196
Desnivell vol: 1200m.
Accés: De Barbastro anar direcció Huesca fins l’encreuament de Rodellar. Aquí tirarem cap a Abiego després Bierge i més tard ens dirigirem a Morrano i Santa Cilia, on passat el poble deixarem el vehicle i seguirem les indicacions del tozal de Guara. Casi a d’alt de la carena en un pannell indicador ens dirigirem al Nord, el cim ja el tenim a la vista amb unes antenes a d’alt.
Pel dia 29 de desembre vam mig quedar per fer el Turbó, jo miraria de volar del cim.
La idea era pujar pel Nord i volar cap a les Paüls. De casualitat trobem al Fredi que rondava per Benasc, i s’apunta. Bé ja som tres i quedem que a les set del matí sortirem de les Paüls amb el cotxe fins l’inici de la caminada al peu del Turbó.
Jo hem desperto de casualitat i el Fredi ja està preparat, l’Agustí ens passa a buscar per les furgos i per quan comencem a caminar ja són les 8 del matí. La primera part de la pujada és per dins un bosc nevat, fins un... Llegir més
Turbonet
Pel dia 29 de desembre vam mig quedar per fer el Turbó, jo miraria de volar del cim.
La idea era pujar pel Nord i volar cap a les Paüls. De casualitat trobem al Fredi que rondava per Benasc, i s’apunta. Bé ja som tres i quedem que a les set del matí sortirem de les Paüls amb el cotxe fins l’inici de la caminada al peu del Turbó.
Jo hem desperto de casualitat i el Fredi ja està preparat, l’Agustí ens passa a buscar per les furgos i per quan comencem a caminar ja són les 8 del matí. La primera part de la pujada és per dins un bosc nevat, fins un coll que dóna a la vall que separa el Turbó del Turbonet. Aquí ja veiem que l’horari que l’Agustí ens havia dit no lliga amb el desnivell ni la llargada de la vall, però continuem amunt. A més a l’Agustí no li falta moral; de fet és el campió de la moral i la força de voluntat, després de l’accident la recuperació de la seva lesió segur que és molt dura i no sol per la part física sinó també per la banda psicològica i aquí està donant una lliçó de superació personal que poca gent podria donar.
Tot pujant anem pensant amb la possibilitat de volar a Nord o a Sud i arribant al coll que separa els dos cims pensem que potser serà millor pujar al Turbonet. És una mica més baix que el Turbó i ens queda a la vora amb unes pendents que semblen bones per despegar i a més podrem aterrar prop del cotxe. No dubtem a enfilarnos-hi. Al cim mengem alguna cosa contemplem la vista de gran part dels Pirineus; des del massís del Bachimala passant pel Possets, Perdiguero, Maladeta, Aneto, Bessiberris , Corronco i més enllà pensant amb el vol de travessa el Pic de l’Orri la serra del Cadí el Pedraforca Ah!! i fins i tot Montserrat.
Ara toca buscar un bon lloc per despegar i començo a tenir presa “mala consellera”. Al cap d’una estona trobem un lloc que sembla bo. Organitzem la sortida: primer el Fredi després l’Agustí i acte seguit jo per fer fotos del vol amb algun parapet.
El Fredi perfecte fins i tot gira tèrmica a la vall. L’Agustí també despega i darrera jo. Inflant la vela s’enganxen dos suspentes del fre i es trenquen. Merda!!!!!. Intento lligar-los com puc i ho faig malament, cada cop que provo de despegar la vela es plega del costat dels suspentes xafats damunt canvia el vent i entra creuat. Després de fer uns quants intents desisteixo i penso que lo millor serà baixar caminant i ja arreglaré la vela amb calma i sense passar fred. Plego el parapent i començo a baixar al recte, quan arribo al bosc continuo al recte passant de les fites per arribar a baix al més aviat possible, acabo fent el jabalí entre rocs mates i barranqueres. Però content de poder fer muntanya, jo no he volat però el Fredi i l’Agustí sí.
Jo ja hi tornaré un altre dia.
Vols de Muntanya 
;)
;)
;)
