En el qüestionari d’avui us presentem un parapentista realment molt especial.
En el mon del parapent possiblement no és un personatge massa conegut, com la majoria de Sompasdingus, però dins del seu mon professional gaudeix gairebé de la categoria d´ un Déu. Amb reconeixement mundial, Jerzy Drozd és un luthier Polac, afincat a Barcelona desde fa 17 anys. Amb uns dissenys molt personals i amb una aposta per el continu desenvolupament, en Jerzy construeix de manera totalment artesanal una magnífica col.lecció de baixos, rebent continuament encàrregs d’arreu del mon. Els millors baixistes del mon li prenen les seves creacions de les mans.
Nosaltres parlarem de parapent, com sempre, però us aconsello un cop d’ull a la recent entrevista que li va fer la revista www.doctorbass.net més ficada en aquests temes que no pas jo.
Si voleu saber com algú s´acaba convertint en un dels millors luthiers del mon, com es construeix un baix d´alta gama o veure alguns dels baixos més preuats del mon, mireu-vos l´entrevista.
Nom: Jerzy Drozd ( Jurek per als amics. És el diminutiu) Edat: 38 Professió: Luthier Localitat de residència :Barcelona Club de parapent: Bergueda Parapent Club Nº de llicència: 7274 Parapent:Airwave Sport S blava i blanca.
Zona de vol habitual:Avià/Berga
Com és que has vingut a parar a Catalunya? Feina? Amor? La història és molt llarga però en quatre paraules: Catalunya en principi, era un punt de pas d’ un viatge més llarg cap a Austràlia, però aquí m’he quedat i estic molt content d´haver pres aquesta decisió. Després va arribar la feina i és clar l´amor.
Quan fa que voles? Hores, vols… Volo des de fa 6 temporades. Volo molt, però que molt menys del que m’agradaria. Crec que em sobren dits per a contar les hores de vol que faig i tampoc puc fer masses vols però això és el que té viure a 100km de la teva zona de vol i tenir un negoci que rarament et permet escapar-te a volar. Si a sobre, hi afegeixes que últimament el temps no acompanya massa, el resultat és pèssim...
A quina escola/es et vas iniciar? A l’escola de Berga, a Espais. Vaig tenir uns professors collonuts.
Has fet algun S.I.V? No, encara no, però crec que ja em toca. El que passa es que li tinc molt de respecte al tema i ho vaig deixant per més endavant. M’estic adonant que no és una bona idea seguir aplaçant-ho.
Practiques algun altre esport a banda del parapent ? (també s’accepta parapent biplaça) No, que jo sàpiga, la veritat és que sóc bastant anti-esports, de petit patinava sobre gel, també he practicat la vela, ja saps, els iots i el mar... però actualment només volo en parapent.
Quines altres veles has volat, si és el cas? Tens una vela entre cella i cella que et faci
tilín-tilin? I n’has provat alguna amb que no t’hi has trobat be? He volat la Gin Bolero, l’Edel Atlas i ara la Sport 1 de Airwave, que tinc en propietat i la que més m´agrada. Hi ha algunes veles que especialment em criden l’ atenció com la Mamboo de Nova o Mistral 4 de Swing però no les he provat encara. De fet no sóc dels que es canvien la vela cada any, m´agrada fer-me amb la vela i conèixer-la millor. Amb el que volo crec que tinc Sport 1 per a estona.
Has canviat molts els teus hàbits pel fet de volar ? Be, no gaire, encara que evidentment moltes coses les veus d´una altra manera, el cel, els núvols, el temps lliure i em sembla que la meva parella també em veu d´una altra manera :)))))
Has tingut algun accident? Pots explicar-lo? En cas afirmatiu pots explicar de quina manera t’ha afectat a l’hora de tornar a volar. Si, a l´any 2001 amb poca experiència, 60 vols en un vol guapíssim a Castejón. Era un dia molt tèrmic i em va enganxar la tempesta. Vaig tenir una plegada a uns 10-15m d´alçada que no vaig poder solucionar. Vaig passar un dia i mig a l´hospital en observació. Per sort no em vaig trencar res de res. Vaig tenir molta sort, tot es va quedar en un no res i en una gran lliçó. Aquest accident em va afectar més psíquicament que físicament, crec que encara em queden les seqüeles d´aquella experiència i crec que no tornaré a volar mai més com al principi. Ara mateix ja em va bé, m´he tornat molt mes prudent.
Quina és la vegada que has hagut de caminar més amb el parapent a l’esquena. Bé, si no ho veig clar, no arrisco, així que normalment no punxo massa, però si punxo normalment estic prop de zona de aterratge i sempre hi ha amics que et recolleixen.
La caminada més llarga que vaig haver de fer amb el parapent a l´esquena va ser des de Piedras Blancas fins a Liri (l´enlairament ) a Castejón de Sos, no és molt ¿Veritat?
Quina és la persona que t’ha hagut de venir a recollir més vegades? Hmmmmm.................possiblement la meva parella.
Per altra banda, quin és el vol que recordes amb més entusiasme? Segurament el vol d´accident. Crec que ha estat el meu millor vol, llàstima que va acabar malament.
Però encara espero el meu gran vol...
Tens alguna mania secreta que practiquis durant el ritual de preparació del parapent? No, no ho crec, faig revisió del tot l´equip i això si... sempre faig la pixaradeta abans del vol :)
Qui és el teu “màster” (entenem com a màster aquell que admires per la seva valentia, astúcia i saber fer…) Home , m’ha marcat molt el meu profe, en Quim de Marimon, la seva visió del vol en parapent , la filosofia i després també admiro a molts altres voladors pel que són capaços de fer amb la vela i com volen.
Com portes la relació família/parella amb la teva passió per volar? Em sembla que estàs tocant un tema bastant sensible :))))) Bé no és gens fàcil, ens respectem mútuament i intentem que això no canviï la nostra vida com parella, però com dic no és fàcil ;) La meva parella també va fer els cursos amb mi, però va decidir que no valia la pena seguir. Se li donava molt be, però es va poder desenganxar...
SPD és molt amant de la bona taula. Ens pots recomanar algun restaurant que has descobert gràcies al parapent? I a algú que per tu sigui indispensable en una sobretaula parapentera? No, àdhuc que no. Crec que això vol dir que he de viatjar mes amb el parapent, no? El que si m´agrada en una bona taula és una bona companyia, per a poder comentar les jugades parapentístiques i d’altres també.
Has viatjat a l’estranger alguna vegada per practicar parapent? T’ho vas passar be?, vas volar el que volies? Vas conèixer la cultura autòctona? Etc. Els únics llocs on he volat de l´estranger ha estat a França, on no vaig volar tot el que voldria per les condicions méteo. Els dos llocs on he volat són molt diferents però m´han agradat molt. Un és la Duna de Pyla i l’altre Millau. Però reconec que tinc algun que altre pla per escapar-me amb el parapent per allí fora.
Algun vol que desitges fer en especial? El vol que t’has proposat per aquesta temporada… Aquesta temporada crec que he complert el meu petit desitg, volant a Millau, França.
Cada any viatjo als Estats Units, a Califòrnia, per qüestions de feina, així que penso endur-me el parapent en el pròxim viatge que faré el mes de Gener i ja tinc alguns llocs planejats per a visitar i contemplar des del cel.
Tens pensat rehabilitar-te i deixar de volar? No, en principi no i que duri, encara que vaig tenir moments molt difícils després de l’accident. He tingut una lluita interna.
Ens pots aconsellar alguna web que t’agradi? –de parapent o no…- (aconsellans una web que creus interessant, algo relacionat amb la teva feina, o aficions...
Per suposat que si, encara que no són cap cosa de l’altre món i segurament molts voladors ja les coneixen. A part de SPD, que cal promocionar mes, visito força aquestes tres.
També aprofito per a fer una mica de propaganda de la meva pròpia web des d´on intento fer conéixer una mica millor la feina del nostre equip. Em comporta força feina, però és una bona eina de treball si la mantens actualitzada. www.jerzydrozdbasses.com
Hi ha algun apartat força interessant, com per ejemple el que tinc dedicat a mostrar el material que tinc per crear els baixos. D´aquesta manera puc involucrar al futur client just desde el principi del procés de fabricació.
No es tracta tan sols de vendre baixos. Per nosaltres, cada instrument que creem, és una peça única, una peça d´art. Si podem fer que el client ens acompanyi desde el naixement de la peça, podem adaptar-la totalment als seus gustos.
També miro algunes webs de parapent de Polònia. També hi ha mes o menys tants voladors com a Espanya. Tenim un país força semblant a aquest, muntanyes i també el mar però crec que es practiquen mes vols en espais plans amb remolc. www.paralotnia.piwko.pl
i www.extremesport.pl
Creus que el parapent és com el sexe? Doncs si són molt semblants, molts plaers... moltíssims i també frustracions però poques. El parapent s’ assembla molt, moltisim al sexe, fixat: ho pots practicar sol , amb un altra persona fins i tot en un grup :))) i com en el sexe ens agrada comentar les nostres “batallitas” i jugades després de volar. Quin sentit tindria volar centenars de kms si després no ho pots comentar amb els companys...
I ara també se’m acut una altra similitud. Em passa el mateix amb el parapent que amb el sexe:...... ho practico menys del que m’ agradaria :)))))))))
A què oloren els teus núvols? Si són de tempesta no vull ni saber, si són macos, blancs i dòcils, m’ oloren a lo millor que ens pot passar als humans..... volar !
Des d’on mires SPD, des de casa, a la feina, cibercafé (si és el cas…) Des de la feina ....ull que no se´n assabenti el meu cap ;))))))))) ....i per les nits des de la meva casa.
Beatles o Rollings?
Bueno ni uns ni altres, Peter Gabriel- sempre!!!!, però si hagués d´escollir serien els dos. La veritat gaudeixo de musica en general des d´un vell clàssic blues passant per la música electrònica
Avui us presentem en Cristian Sandu. D´origen Rumanés, en Cristian va venir al nostre país a treballar... Després d´un temps probant sort per Madrid, es va traslladar a Barcelona amb la seva parella, l´Anna, on va entrar a treballar com a contrabaix a l´orquesta del Liceu. Aquí ha trobat un lloc per formar una familia -està esperant el seu primer fill- i compagina millor el frac amb el mono de vol.
Parapent, música i una bona dosi de bon humor:
Nom: Cristian Sandu Edat: 35 Professió: Músico de la Rambla. Localitat de residència: Entre Montgat i BCN. Club de parapent: Berguedà Parapent Club Nº de llicència: 9863 Parapent:Arcus-4 de Swing Zona de vol habitual: Berga
Quan fa que voles? Hores, vols… Volar en serio, desde hace unos 3 años y medio. Los vuelos y las horas no los cuento desde hace tiempo pero estaré entre los 150 y los 200 vuelos, algunos de ellos de 1 y 2 horas.
A quina escola/es et vas iniciar? Empecé hace unos 10 años en una escuela -sin nombre- de Madrid, volábamos en Huete, Caracenilla y La Muela en Castilla La Mancha. Despues de una larga pausa, hice un curso mas avanzado en la escuela ´´Espais´´ de Berga.
Has fet algun S.I.V? No, pero en breve me atreveré con uno. Creo que ya estoy preparado y además tengo bastante confianza en mi parapente y creo que puede resultarme muy útil.
Practiques algun altre esport a banda del parapent? (també s´ accepta parapent biplaça) Practico el yoga regularmente y me gusta todo lo relacionado con la montaña (paseos, bici, escalada, esquí, etc...)
Quines altres veles has volat, si és el cas? Tens una vela entre cella i cella que et faci
tilín-tilin? I n’has provat alguna amb que no t’hi has trobat be? La anterior y primera vela en propiedad fue una Ambar de Windtech, con ella hice mis primeros vuelos chulos y en total estuve volándola mas de tres años. Me gustan las velas tranquilas y hay muchas en el mercado que me gustaría probar: la Mistral 4 de Swing y las 1-2 de las marcas Up, Pro-Design, Paratech y Gradient. El problema es que a la hora de cambiar, no es facil tener acceso a todas las marcas que te hacen ´´tilin-tilin´´ porque no se encuentran en tu zona.
Has canviat molts els teus hàbits pel fet de volar ? Solamente en el hecho de que algunos dias, en vez de hacer turismo, pasear o cualquier otra actividad, dedico el dia al vuelo y asi voy alternando el ocio. Tambien me gusta leer, escuchar música y navegar por internet, pero eso ya se puede colar en los dias lluviosos o por la noche.
Has tingut algun accident? Pots explicar-lo? En cas afirmatiu pots explicar de quina manera t’ha afectat a l’hora de tornar a volar. Me fisuré la tibia a la altura del tobillo. Fué al aterrizar en un lugar rotorizado por unos árboles. Evidentemente, ahora es en lo primero que me fijo al improvisar un aterrizaje en algún campo. También me compré unas buenas botas, con protección para los tobillos (ahora se puede romper a cualquier altura menos por el tobillo.)
Quina és la vegada que has hagut de caminar més amb el parapent a l’esquena. Nunca he volado distancias muy largas y procuro llegar al aterrizaje cuando no estoy coordinado con otros colegas.
Per altra banda, quin és el vol que recordes amb més entusiasme? La vez que volando en Berga me fuí derivando desde la 2ª Maria hacia atrás y me pude enganchar a la sierra de Queralt y subir bastante por encima del relieve. El vuelo es muy chulo y molan las vistas de los Pirineos, el llano, el embalse y el resto de la orografía del norte de Cataluña.
Tens alguna mania secreta que practiquis durant el ritual de preparació del parapent? (anar a donar a la natura allò que és de la natura no val, ho fem tots…) Creo que no.
Quina és la persona que t’ha hagut de venir a recollir més vegades? Definitivamente mi chica. Es muy animada y como también le gusta la montaña, me acompaña a volar, sobre todo cuando no tengo plan con otros voladores. Se agradece bastante y encima luego no me pide recompensa.
Qui és el teu “màster” (entenem com a màster aquell que admires per la seva valentia, astúcia i saber fer…) Hay varias personas que admiro por su destreza con el parapente y que ademas me han ayudado y aconsejado en ocasiones. Un consejo siempre viene bien para aprender y coger confianza.
Com portes la relació família/parella amb la teva passió per volar? De momento muy bien. Mi pareja al principio intentó hacer también el curso de parapente (a pesar de no sentir la llamada del cielo), pero no lo pudo acabar porque le cogió miedo. Desde entonces, aunque no le hace ninguna grácia que yo vuele, respeta mi afición por el vuelo, me acompaña a veces y me aconseja tener prudencia.
SPD és molt amant de la bona taula. Ens pots recomanar algun restaurant que has descobert gràcies al parapent? I a algú que per tu sigui indispensable en una sobretaula parapentera? No vamos a negar que gran parte del atractivo de nuestro ´´deporte´´ es el rato de la comida, acompañado de la cháchara especializada y la Estrella Damm.
No puedo dar nombres concretos de restaurantes, pero algunos de ellos están en Alazán (cerca de Castejón de Sos), L´Espunyola y Gironella (en el Berguedá).
Indispensable solo me parece el bocadillo y la botella de agua con la que todos nos hemos tenido que apañar alguna vez.
Has viatjat a l’estranger alguna vegada per practicar parapent? T’ho vas passar be?, vas volar el que volies? Vas conèixer la cultura autòctona? Etc. El verano pasado estuve con un colega volador en Pyla - Francia y nos pasamos horas y horas jugando con el viento en las dunas. De tres dias nos salió una tarde muy buena y nos pusimos las botas hasta que vimos ponerse el sol volando. Además, fuimos con las parejas y aprovechamos para comer, beber, fumar y todo lo demás. Pese haberlo pasado tan bién, no repetiría porque tengo muchos otros sitios pendientes por descubrir.
Algun vol que desitges fer en especial? El vol que t’has proposat per aquesta temporada… Tengo muchos vuelos en mente, por ejemplo este año tenía pensado ir a Dolomitas en Italia. También me gusta volar en la costa, encima del mar, quisiera encontrar algo con estas características en Cataluña.
Tens pensat rehabilitar-te i deixar de volar? No está entre mis planes inmediatos. Algún vicio se ha de tener en esta vida.
Ens pots aconsellar alguna web que t’agradi? –de parapent o no…- (aconsellans una web que creus interessant, algo relacionat amb la teva feina, o aficions…
Veo algunas de mi país de origen, sobre todo de chistes y noticias. Podría recomendar alguna, pero hay que saber rumano (claro que tal y como estamos ahora en España, cualquiera conoce algun rumano para traducir... Por ejemplo podeis ir a fun.itbox.La grácia mas grande es que siempre se aprende algo y si alguno quiere aprender o ver las similitudes tan grandes entre el catalán, español y rumano, pues adelante.
Total, cuando te pones a perderte en Internet, lo mismo te da, una hora mas o menos.
Relacionadas con el parapente propongo un clásico: para2000
Relacionadas con la música y otras aficiones (reconocibles en público):
www.sorolls.org
Esta os la propongo porqué la leo a menudo. Estoy a punto de hacerme socio porque al vivir y trabajar en una ciudad tan ruidosa como Barcelona y alrededores, pues estoy un poquito harto de las motos tuneadas, gente gritando en la playa, botellón, campanas de iglesias, butanero, y un largo
etcétera. Creo que ante esta agresión auditiva constante que soportamos los habitantes del planeta deberíamos quejarnos mucho mas, asociarnos, protestar en los ayuntamientos y tomarnos en serio el problema. Será porque soy músico y me gustan los sonidos consonantes y armónicos, pero a mi los ruidos me ponen de los nervios.....
Es de animales, plantas y expediciones que hay en lo
profundo de los océanos y mares del planeta. Pasamos de las alturas del cielo, a las profundidades del mar... Me gusta porque tengo mucha curiosidad por los bichos extraños y estas son cosas que no se ven ni por Barcelona ni por Berga.
También está bien buscar similitudes entre esos peces y algunos políticos de por aquí. Hay que pinchar en los océanos y luego ver las fotos que mas te atraigan. Esto lo hago ya cuando ya me aburro de la página de Playboy.
Y para los mas curiosos, algo ya muy específico relacionado con mi instrumento musical: el contrabajo. www.lemur-music.com
En la Orquesta del Liceo, saben que tienes estos hobbies tan radicales? La única relación entre la música y el parapente es quizas la capacidad de evadirse de la realidad cotidiana, desconectar momentáneamente de lo terrenal y ´´elevarnos´´ a un nivel sensoriar superlativo.
Claro que los compañeros de curro no piensan eso, siempre están diciendo ´´¡Que te vas a matar!´´, ´´¡Ten cuidado que es muy peligroso!´´, ´´¡Uy que miedoooo!´´, etc.
Por mas que intento explicarles y venderles el rollo, siguen pensando que eso de ´´tirarse´´ por ahi es de chalaos y hasta ahora no he conseguido animar a nadie a probarlo ni tan siquiera en un biplaza.
Alguna vez, despues de un dia intenso de vuelo, voy a la función por la noche y en medio de un pasaje me doy cuenta que estoy con la cabeza todavia en el aire, luchando con alguna térmica o disfrutando de las vistas y el suave meneo del viento.
Creus que el parapent és millor que el sexe? Queda bastante claro que no tengo nada en contra del parapente...
A qué oloren els núvols? Igual que huele al entrar en un baño turco.
Beatles o Rollings? Mozart o Beethoven? Estos son todos unos carrozas,hombre!!. Si en esos tiempos hubieran conocido a Chenoa, otro gallo cantaría.
En el qüestionari d´avui us presentem a en César Castillejo. Molts de vosaltres us preguntareu que com és que últimament no el veieu amb l´assiduïtat d´abans. Les raons? Parella estable i un recent niu d´amor a Berga on passar caps de setmana romàntics amb vistes a Queralt.
Dos raons de pes.. però tornarà, segur que tornarà...
Nom: César Castillejo Edat: 33 Professió: Tècnic d’audiovisuals. Localitat de residència: Castelldefels. Club de parapent: Parapent Alt Maresme. Nº de llicència: 5156. Parapent: Edel Excel. Zona de vol habitual: Berga i Àger.
Quan fa que voles? Hores, vols… Porto volant des del 95.
Al 97 vaig comprar un biplaça amb un bon amic per volar els dos junts i de tant en tant algun amic o parent, però no va ser fins al 2001 que vaig començar a fer vols biplaça comercials.
Les hores de vol?? Buff... recordo que desde l’abril al juny del 97, vaig fer més de 60h!. És el trimestre que més hores li vaig fer a la vela. Durant un any, treballava 2 dies a la setmana, i la resta marxava a volar. Però volar els dijous, divendres i dilluns tot sol, era massa aborrit i car. Vaig arribar a la conclussió, que era millor volar el cap de setmana. Fins fa un dos anys dedicaba TOTS els caps de setmana ( de divendres tarda a diumenge nit) al parapent, i m’es impossible dir un nº d’hores de vol. Ara he baixat el ritme per diversos motius... res dura per sempre. Ara tinc parella... i ja se sap, s´ha d´administrar el temps d´una altra manera.
A quina escola/es et vas iniciar? Dons al Parapent Pirenaic amb en Claudi Mena. Encara tenia el club a la Plaça Universitat de Barcelona...
Has fet algun S.I.V? I tant. Va ser l’any 2003 amb en Miquel i Jordi d’Entrenuvols. En Quim de Marimon va ser l’instuctor. Feia molts anys que volia fer-ho, i l´espera va valer la pena, ho vaig poder fer amb molt bons amics!!
Practiques algun altre esport a banda del parapent? (també s’accepta parapent biplaça) Bé, els biplaces els tinc “parats”. Ja no vull volar gaire amb el que tinc de propietat, es massa vell.... tot i que si em criden i tenen parapent per mi, no dic mai que no. No faig res mes a banda del parapent. La bici potser, però esporàdicament.
Quines altres veles has volat, si és el cas? Tens una vela entre cella i cella que et faci
tilín-tilin? I n’has provat alguna amb que no t’hi has trobat be? Vaig començar a volar amb una Meteor Gold. Per sort no portava cadira de pilotatge, si no, no se que hagués passat!!!.
Poc després vaig canviar-me al ITV Topace, un parapent d’escola que em va tolerar totes les bestieses que li vaig fer. Quan vaig tenir prou nivell, i sobretot més calers, vaig estrenar una Edel Saber. Amb aquest si que vaig fer els primers vols de distància.
Ara ja fa que tinc l’Excel 4 anys, i de moment, no el puc canviar...
No em vaig trobar gens bé amb una vela que em va deixar un bon amic. “Apache” es deia... quina cosa més perillosa, Deu meu!!!
Tilín-tilín en fa la Zoom de Gin, però no hi han prous diners...
Has canviat molts els teus hàbits pel fet de volar ? Si. Totalment. Fa deu anys, quan vaig començar, tenia parella. Anava als pubs, sortia de nit, prenia cafès a las tardes del diumenge i anava al cinema. Ho vaig deixar tot pel parapent, inclosa la meva parella que no tolerava que marxès tan aviat al matí i tornés tan tard al vespre. Em deia “de volar, de volar! Siempre de volar!!!, eso es mentira. Te vas con otra... seguro!”. Arribat el moment, fart de comentaris similars, vaig deixar la rel•lació.
Has tingut algun accident? Pots explicar-lo? En cas afirmatiu pots explicar de quina manera t’ha afectat a l’hora de tornar a volar.
Mai he patit un accident volant. L’únic que puc ressaltar va ser un esguinç al turmell quan anava a ajudar a un pilot que s’havia fet mal, i encara no tenia les botes posades. Va ser al desembre del 97, i encara ho recordo... vaig estar sense volar un mes!.
S’ha de dir que m’he rebolcat a l’enlairament i l’aterratge com tothom alguna vegada, i que he tingut algun que altre daltabaix moral després d’un “show involuntari” volant, però mai m’he fet mal. Toquem fusta...
Quina és la vegada que has hagut de caminar més amb el parapent a l’esquena? Va ser l’any 2003. Prova de Lliga espanyola a Àger. Vaig aterrar a prop de Montanisell i vaig cagar-la quan vaig decidir apropar-me a Abella de la Conca caminant. Crec que van ser 2 hores + 1 extra per anar a buscar aigua a una font que mai vaig trobar.... La meva idea era que em recollirien abans des de l´Abella que desde Montanisell. Però... van arribar abans al càmping els altres, els de Montanisell... i jo sense aigua!!!!
Per altra banda, quin és el vol que recordes amb més entusiasme? Soposo que el que recordaré sempre, és el d´ Àger – Oliana a l’estiu del 97.
Vaig decidir seguir als de la lliga catalana, tot i que no m’havia inscrit, per veure si podia arribar a Vilanova de Meia... i vaig aterrar a Oliana!. I des de Vilanova que anava volant perdut i sol!!!!. Vaig pensar ´´si aquests tiren, dons jo també...amb 2 collons César!!´´. Ufff... per allà no podia aterrar a cap lloc sense assumir una patejada brutal. Van haver moments de ´´com collons se´m ha acudit tirar-me cap aquí!!´´. Vaig aterrar sense cap problema i vaig trigar unes 2 hores i mitja a contactar amb la civilització.
Tens alguna mania secreta que practiquis durant el ritual de preparació del parapent? (anar a donar a la natura allò que és de la natura no val, ho fem tots…) Si. El dormir bé, com a mínim, 6 hores la nit abans, si no, no volo. No us ha passat mai dormir només 2 hores i no poder enlairar-te de lo malament que ho fas a l’enlairament?
Quina és la persona que t’ha hagut de venir a recollir més vegades? Dons l’encarregat de les recollides de les poques compes que he fet. Sempre hi ha un amic o company que ens ajuda quan marxes sol, però no tinc cap amic victimitzat.
Darrerament la meva parella es la que pateix les recollides, però de moment, encara no ha hagut de vindre´m a buscar massa lluny.
Qui és el teu “màster” (entenem com a màster aquell que admires per la seva valentia, astúcia i saber fer…) Dons no en tinc cap, però admiro molt als biplaceros, com bé deia en Miquel Làzaro en el seu qüetionari.
Com portes la relació família/parella amb la teva passió per volar? Dons bé. No em puc queixar. Sempre que la meva parella pot, ve amb mi. Ara, s´ha de dir que ja no hi vaig tant com abans... si hi anés tant com abans, no tindria parella. Ella no ho aguantaria.
SPD és molt amant de la bona taula. Ens pots recomanar algun restaurant que has descobert gràcies al parapent? I a algú que per tu sigui indispensable en una sobretaula parapentera? N´he descobert molts, però no recordo els noms. No m´hi fixo. Només necessito treure’m la gana amb el que sigui, si es bocata, perfecte, i si es carta, perfecte igualment.
Has viatjat a l’estranger alguna vegada per practicar parapent? T’ho vas passar be?, vas volar el que volies? Vas conèixer la cultura autòctona? Etc. He estat a França diverses vegades i sempre he volat menys del que esperava. Per Espanya tot m’ha anat sempre millor. Gairebé sempre he pogut volat, menys a El Hierro, que vaig estar al febrer del 98 amb un amic, i de 9 dies vaig volar 2 vegades. I volets de baixada!!!.
Algun vol que desitges fer en especial? El vol que t’has proposat per aquesta temporada… Darrerament no volo el que hauria de volar per fer un gran vol ( penso), però si puc fer un vol Berga – La Seu, collonut tú!!!. El dia que en Paco Guerra hi va arribar, jo anava pel davant seu i vaig aterrar al pàrquing de Rassos de Peguera( encara no se per que!!!). Crec que podia haver-ho fet també jo aquell dia. Si hagués sapigut de les seves intencións, no hagués aterrat allà. Potser a mig camí, però ho hagués intentat.
Tens pensat rehabilitar-te i deixar de volar? Rehabilitar-me? De què??? Els que no volen sí que estan bojos!!!
Ens pots aconsellar alguna web que t’agradi? –de parapent o no…- (aconsellans una web que creus interessant, algo relacionat amb la teva feina, o aficions… Dons ara mateix, a la pàgina de Nova, es poden baixar uns vídeos espectaculars de vols de alta muntanya. No passo gaires hores mirant pàgines web de parapent. Gairebé tot el que miro, ho trec d’enllaços com els que vosaltres poseu. L´altre dia em van enviar aquest video.
És una mica rotllo ´´Impactos TV´´,però és divertit..
Creus que el parapent és millor que el sexe? No.
Des d’on mires SPD, des de casa, a la feina, cibercafé (si és el cas…) Des de la feina gairebé sempre. A casa miro el Yonkis( jejejeje).
Què creus que falta a SPD? Sortides, vídeos, enquestes, concursos, més aparicions de la Isabelle… Dons els enllaços que poseu a altres pàgines de vídeos m’agraden molt, però Isabelle i el seu parapent posen el nivell molt alt. Ah!, i falta l’enllaç a la zona de vol habitual d’Isabelle. On para? On vola???
El qüestionari SPD a en Jordi Masanés i Mateos
07/06/2006
Avui, al qüestionari SPD us presentem al Jordi Massanés.
Actualment és el president del Club de parapent Àlioth, de Manresa. L´Àlioth és un dels club amb més história i de ben segur amb més ´´palmarés´´ del país. El seu càrreg, el seu caràcter obert, el fanatisme per tot esport, de muntanya, àquatic, de motor i la paciéncia de la seva dona be es mereixen el qüestionari.
Nom:Jordi Masanés Mateos Edat:45 Professió:Banca Localitat de residència:Manresa Club de parapent:Alioth Parapent Bages Club Nº de llicència:4550 Parapent:Gin Gliders Zoom Zona de vol habitual:Collbaix, Port del Comte, Canalda – cada dia m’agrada més - i Berga
Quines són les teves responsabilitats com a president del Àlioth Parapent Bages Club? Doncs no sabria per on començar, ja que es molt variada. Des de passar comptes amb els propietaris dels camps d’enlairament i aterratge, fins a coordinar les activitats de la secció amb el Centre. (Ja sabeu que l’Alioth es la secció de Parapent del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, una Entitat que acaba de celebrar el Centenari, i per tant formem part de la Junta del Centre. Amb tot el que comporta.
Amb la FAC, s´han buscar recursos per a poder tirar endavant projectes, coordinar accions per mantenir la zona de vol en les millors condicions possibles, etc. etc.
És una feina que cada vegada costa més. Costa trobar a algú que la vulgui fer, però la veritat es que sempre m’he sentit molt recolzat per tots els membres del Club, especialment pel Ramón Subirana, - en Subi - i això t’ajuda a seguir endavant, buscant nous reptes i intentant millorar el que es pugui en fabor de la nostra gran passió.
Quan fa que voles? Hores, vols…
Doncs vaig fer el curs fa divuit anys – ho recordo per que acabava de néixer la meva filla -, i ja vaig veure que això de ser pare i volar en Parapent no era gaire compatible, per lo que ho vaig deixar estar durant uns anys , en els que només feia algun vol esporàdic.
Després, en unes vacances que vàrem anar als Alps francesos, concretament a Villard de Lans, al Vercors, vaig al•lucinar amb lo que volaven aquells parapents, ja no era només fer vols de baixada, - FINS I TOT ATERRAVEN A L’ENLAIRAMENT !!!, i em va tornar a picar el cuc, al tornar a Manresa, em varen deixar una vela i em vaig tornar a engrescar, i ja no he parat fins avui.
En quan a numero de vols, en realitat no ho sé, doncs al començament anava gravant al ordinador els vols que feia, fins que em va “petar” el disc dur i ho vaig perdre tot.
Ara amb el GPS estic descarregant els vols des de l’any passat i us puc dir que el 2005 vaig registrar 86 vols amb un temps acumulat de 68,8 hores.
A quina escola/es et vas iniciar? Doncs la veritat es que no sé si era una escola o que era, el cas es que vàrem fer el curs, juntament amb en Jordi Sunyer, i dos nois més de Manresa que no van continuar, amb un xicot de Girona – em sap greu però ara no recordo el nom- a la zona del Paní, a Roses. Va ser lo únic que vàrem trobar en aquelles dates.
Un curs molt diferent dels d’ara, sense emisores, un sol monitor a l’enlairament..., però també ens en vàrem sortir i ens ho vam passar bé.
Has fet algun S.I.V? No. Però no ho descarto, crec que tot el que ens ajudi a volar millor i més segurs es bo.
Practiques algun altre esport a banda del parapent ? (també s’accepta parapent biplaça) Bé, a l’hivern toca la neu. Fa més de 25 anys que dono classes d’esquí, principalment al Port del Comte, també m’agrada la planxa de surf, i tot lo relacionat amb la neu.
A l’estiu sempre m’ha agradat fer esports relacionats amb la natura : barrancs, submarinisme, windsurf, bici de muntanya, moto, etc. La llàstima es no tenir més temps per poder-ho fer tot.
Quines altres veles has volat, si és el cas? Tens una vela entre cella i cella que et faci
tilín-tilin? I n’has provat alguna amb que no t’hi has trobat be?
La vela que em van deixar al començament era una A3, desprès em vaig comprar una Swing Pico, a la que li va seguir una Swing Mytos, més tard vaig provar una Gin Bonanza, quasi sense voler, i em va agradar tant que la vaig canviar de seguida, i actualment volo amb la Zoom, també de Gin, de la que n’estic molt content.
Has canviat molts els teus hàbits pel fet de volar ? Suposo que com tots els que estem enganxats a això de volar. No es que canviïs els hàbits, si no que vas entrant en una altra forma de vida: només estàs pendent de volar, de les previsions del temps, quan mires un paisatge vas buscant aterratges, enlairaments, vessants.., etc. Les vacances les fas en funció de zones de vol i a la millor època per volar, etc.
Has tingut algun accident? Pots explicar-lo? En cas afirmatiu pots explicar de quina manera t’ha afectat a l’hora de tornar a volar.
Sí. En un aterratge, en un dia de lo més tonto, un vol de baixada, casi sense vent, em va sorprendre una rafegada de vent de cua que em va fer anar cap un arbre i jo el vaig voler “apartar” tranquil•lament amb el peu. Resultat: fractura de calcani (taló), un quants mesos de baixa, una llarga recuperació, i massa sovint, mal al turmell.
La principal conclusió es que no es pot baixar mai la guàrdia, per més que sembli un dia fàcil, sempre hem de comptar que en “Murphi” existeix , i ja saps... si pot ser que alguna cosa surti malament .... Cal tenir-ho sempre en compte.
Quina és la vegada que has hagut de caminar més amb el parapent a l’esquena. No m’agrada caminar, i menys amb la vela a l’esquena, sempre he procurat no caminar massa. Però si que recordo especialment un dia que amb en Xavier Maestre, “L’Urbano” vàrem aterrar a dalt de tot de Montcalb, i vàrem tenir de baixar a peu quasi fins a la carretera. No se si seria el dia que mes he patejat, però si el recordo com el que més llarg s’hem va fer, doncs feia molta calor, no teníem res per beure, i lo pitjor de tot ... es que segurament haguéssim pogut aterrar més avall, però vàrem preferir aterrar junts al capdamunt de la muntanya..
Per altra banda, quin és el vol que recordes amb més entusiasme? Per distancia, els quasi 40 Kms a Governador Valadares a Brasil.
Però la veritat es que feia molt de temps que tenia ganes d’anar del Port del Comte a Berga, i l’estiu passat el vaig fer el dia de la Lliga.
Jo estava al Port, i estava sol (no m’agrada volar sol al Port), però venia tanta gent volant que no vaig poder estar-me de despegar, a partir d’allà tot va ser agafar alçada i la veritat es que no va ser difícil. La quantitat de pilots que anàvem volant et donaven molta confiança. Vaig arribar a Berga amb molta alçada i hagués pogut continuar, però el vol que volia fer fa temps era aquest i vaig anar a aterrar a La Roda.
Aquest any, el dia 28 de Maig (un bon dia per fer distancies), vaig poder-lo allargar una mica més, ja que vaig poder volar des de Canalda a Berga, però aquesta vegada vaig haver d’anar sol i sense emissora, ja que em vaig quedar sense bateria.
Em va animar l’Ezequiel, un dels voladors que mes coneix la zona de Canalda, - després d’en Terri , es clar, - i que quan estava dinant a casa - al Port del Comte -, em va trucar per l’emissora i em va dir que estava a 3.100 mts. a sobre del Port del Comte, volant sol i a les tres del migdia. Recordo que li vaig dir “ amb aquesta alçada pots anar allà on vulguis” i em va contestar que li feia cosa marxar sol a fer distancia. Li vaig dir que ja hi anava i que intentaríem anar cap a Berga - mig en broma mig en serio -. El cas es que entre una cosa i l’altre despegava a les cinc de la tarda, i mentre preparava la vela veig a passar tres parapents més, per sobre de Canalda. Mes tard vaig saber que eren el Xevi Bonet, en Jordi G. Vendrell i en Solís, que venien de Castillonroy amb l’objectiu de fer distancia i que van anar a parar al Ripollès ( crec que a Ripoll, Núria i Ribes ).
El cas es que remuntar els primers 500 mts va ser complicat, mogut, remenat, un parell de plegades..., però a partir de 2000 mts. la cosa estava millor. Dels tres “caçadors de distancia” ja no n’hi havia ni rastre, doncs amb la calitja ja no es veien per enlloc. Ens vàrem trobar amb l’Ezequiel, que ja portava dues hores volant, anant i tornant del Port del Comte a Canalda varies vegades, i vàrem marxar cap al Port, però allà ell va arribar baix i no va poder agafar alçada per fer la transició cap a Guixers, i allà ens vàrem separar per no poder xerrar per la radio, doncs només sortir ja no em funcionava. El vaig esperar una estona a Guixers per si venia, però res, així que quan vaig tornar a tenir alçada vaig seguir cap a Berga.
Tens alguna mania secreta que practiquis durant el ritual de preparació del parapent? (anar a donar a la natura allò que és de la natura no val, ho fem tots…) No tinc cap mania especial, però si que reconec que no tinc mai gens de pressa en preparar-ho tot. Es més, m’agrada fer-ho a poc a poc, revisant-ho tot sense presses.
Quina és la persona que t’ha hagut de venir a recollir més vegades? Doncs no en podria dir només a un, ja que son molts, principalment la gent del Alioth. Amb el que si que anem més vegades a volar es en Joan Benítez, i en Lluís Farré, que sempre estan a punt per anar al Collbaix sigui el dia que sigui. I al Port amb en Ramón Escarré , amb el que hem compartit molts dies de recollides incertes, sense saber com podríem tornar a casa, i a buscar el cotxe que teníem a l’enlairament.
Qui és el teu “màster” (entenem com a màster aquell que admires per la seva valentia, astúcia i saber fer…) Evidentment son molts, però em va cridar especialment l’atenció un pilot Britànic, en John Silvester, que a l’any 1.999, se´n va anar amb un càmera a fer lo que ara en diem vol bivac en biplaça al Nepal, i vàren fer una pel•lícula (From Nowhere to the Middle of Nowhere ) on es veia que es ficaven en unes valls on feia temps que no hi anava cap foraster, ni a peu, doncs imagineu-vos la cara que els quedava als locals amb l’arribada de dos paios en parapent, i que l’endemà tornaven a marxar, com aquell que res.
Sostres de més de 5.000 mts., unes valls que fan posar els pels de punta només de veure-les , uns aterratges i enlairaments improvisats sobre la marxa, etc. i sense gps, ni telèfons mòbils ni res d’aquestes joguines que tenim ara. Crec que s’ha de tenir valor, i sobretot el passatger.
En lo més proper, tinc la sort d’estar en un Club que està ple de “Masters”, començant pel Xevi Bonet, i seguint per les “Vaques Sagrades” ( Pep Altés, Lluís Farré, Jordi Sunye, Toni Molina, Pep Ballús, Juan Ma Garcia, Albert Rojas, Toni Cardona, etc. la llista podria ser molt llarga )
M’agraden per que son molt bons voladors però millors persones, lo que fa que al nostre Club tinguem un ambient molt especial.
Com portes la relació família/parella amb la teva passió per volar? Això si que es un tema delicat. Amb la meva filla no hi ha cap problema, al contrari, li agrada i ha fet alguns biplaces i li encanta, però la Montse..., es un altre tema i ho té molt clar:
No sabria quin titular posar-hi : Si “Durmiendo con el Enemigo” o “El Enemigo en casa”
El cas es que quan parlem d’anar a volar, ja hi ha morros i frases d’aquelles com “ Encara no has volat prou aquesta setmana ..” o bé “ Però no hi vas anar la setmana passada a volar ? “. I el dia que realment no pot dissimular la felicitat, es el dia que torno a casa sense que s’hagi pogut volar :... “ Es clar ! Que et penses?... això del parapent es així !!
El sumum va ser a unes vacances que vàrem anar als Pics d’Europa a fer turisme (em vaig endur la vela, per si de cas...), i tot buscant allotjament a Potes, vàrem estar xerrant amb uns nois molt amables, i que va resultar que un d’ells també era pilot de parapent. Doncs en el moment que va saber que jo també volava, no va parar fins que ens va trobar allotjament i es va desfer en tota mena d’atencions, lo que va donar lloc a una altra de les frases de la Montse que han fet època : “ Es que sou pitjor que una secta ... “, i la veritat es que té bona part de raó. No ?
Be. Bromes a part, la veritat es que malgrat tota la salsa que hi posem, li he d’agrair la paciència que té, ja que reconec que no ho passa bé, però ho aguanta estoicament.
SPD és molt amant de la bona taula. Ens pots recomanar algun restaurant que has descobert gràcies al parapent? I a algú que per tu sigui indispensable en una sobretaula parapentera? Doncs un restaurant que hi ha a l’esquerra de tot mirant al mar, a la platja de Copacabana, a Rio de Janeiro, i que em sembla que es diu Mario’s. Per un preu molt raonable, tens un bufet lliure de tot tipus de peix i marisc. Si. sí, et pots fotre fins a rebentar d’ostres, i si no us ho creieu, pregunteu-li al Lluís Farré que us ho expliqui...
Si mai hi aneu no us el perdeu.
Has viatjat a l’estranger alguna vegada per practicar parapent? T’ho vas passar be?, vas volar el que volies? Vas conèixer la cultura autòctona? Etc. Doncs m’agrada força anar a volar a l’estranger, i mai voles el que voldries, sempre en vols més, com sempre. He estat volant a França, Àustria, Suïssa, Brasil, República Dominicana, Argentina... Quasi sempre hem anat amb la gent del Club. El balanç sempre es positiu, es a dir amb ganes de tornar-hi, i el caliu amb la gent es fantàstic. Ja ho sabeu, com diu la Montse som com una secta...., i això es nota.
Algun vol que desitges fer en especial? El vol que t’has proposat per aquesta temporada… Doncs si que m’agradaria anar de Manresa a Berga, es un vol que s’ha fet bastants vegades, i em faria il•lusió poder-lo fer. Espero que tot arribi.
Tens pensat rehabilitar-te i deixar de volar? La veritat es que fa temps que em plantejo que quan sigui gran ho hauré de deixar. Però no acabo de trobar mai el moment, i per tant sempre crec que aquest any l’he d’aprofitar tant com pugui, per si de cas...
Ens pots aconsellar alguna web que t’agradi? –de parapent o no…- (aconsellans una web que creus interessant, algo relacionat amb la teva feina, o aficions… Això de la feina es un altre tema, i ara no toca. Però si us agrada la borsa no us perdeu www.bolsagrafica.com. Una web tan senzilla com pràctica.
Creus que el parapent és millor que el sexe? Doncs no se que dir-vos. Us imagineu fer un bon vol i després un bon polvo ? o potser es millor a l’inrevés ?... Que us sembla ? potser ho podríem proposar com a una pregunta per l’enquesta.
A que oloren els núvols? Depèn del dia, del lloc i de la companyia.
El qüestionari SPD a en Quim de Marimon i Vilalta
11/05/2006
Avui, i per complaure la petició dels votants de l’enquesta us presentem en Quim de Marimon, Doctor en parapent. Un altre que no es pas dingú...
Cosa que vol dir, que del tema, hi entén... Però no solament en tema teòric, sinó que, com a bon INEFu, també domina la pràctica: Biplacero (dels antics) i instructor.
I quan algú domina la teoria i la pràctica, generalment arriben els èxits en competició, com per exemple el de Campió d’Espanya de Biplaces, títol que manté des de l’any 2002 o el de Campió d´Espanya de Parapent 2000 en ´´Classe- Sèrie´´.
Si algun dels lectors ha tingut el plaer d´assistir a una de les seves classes, segur que es llegirà el qüestionari atentament. Amb aquest home, sempre s´aprén alguna cosa...
Avui, qüestionari didàctic!!!
Nom: Quim de Marimon Edat:42 Professió: Praxiòleg i motricista Localitat de residència: Avià Club de parapent: Fins aquest any Berguedà Parapent Club Nº de llicència: CAT -580 Parapent: Gradient Avax RSF Zona de vol habitual: Avià - Berga
Quan fa que voles? Hores, vols… Amb parapent des del 89 però no podria dir quantes hores o quants vols. Això sí, la feina d’instructor i biplacero condiciona el fet que porti molts més vols que hores.
Quants biplaces deus portar? A meitat de l’any 95 ja tenia els 400 vols requerits per ser instructor biplaça, llavors vaig parar de comptar però no de fer-ne, per tant, no en tinc ni idea: 1500, 1800, 2000, més?
Quines veles has volat? Tens una vela entre cella i cella que et faci
tilín-tilin? I n’has provat alguna amb que no t’hi has trobat be? N’he provat tantes que de moltes no me n’enrecordaré, per tant, no intentaré fer el llistat (aquesta és l’avantatge que té treballar en escoles de parapent). Tampoc tinc una vela que m’atregui especialment, potser la que porto ara, realment m’agrada molt el diàleg que mantenim quan volo amb ella, però tinc clar que prefereixo les veles d’alta gamma: nivell 3 i de competició perquè tenen un tacte, per mi, més agradable i responen de manera més precisa al pilotatge efectiu (això me’n vaig adonar en els cursos SIV) tot i que sé que puc tenir algun esglai. També és evident que això només es pot fer si es vola amb assiduïtat i que si mai deixo de volar prou com per sentir-m’hi a gust, baixaré el llistó.
A quina escola/es et vas iniciar? A l’escola de parapent Vall de Núria de Ribes de Freser.
Tots hem passat per el dia en que vàrem prendre la decisió i vàrem decidir volar, autònomament, estar allà dalt, sol, mirant d’entendre tot el que passa.
Que et va fer decidir volar? En quin moment vas prendre la decisió? Suposo que no va ser una sola cosa, entre altres, les ganes de sentir i dominar les emocions, la curiositat per tot el que és activitat físic-esportiva i, també, la ràbia que em feia tenir por a les alçades. Va ser com un aprenentatge per posar a tò una por no controlada.
Vaig aprofitar la oportunitat que vaig tenir a l’Inef per començar amb un curs d’iniciació a l’ala delta (llavors encara no hi havia parapent). Després un cop acabada la carrera vaig entrar a treballar en un centre d’esports d’aventura on es feien moltes activitats diferents, menys volar. Com que coneixia el vol en delta vaig veure que el parapent era més operatiu per fer vols turístics i tot plegat em va fer decidir.
Has fet algun S.I.V? N’he fet més d’un amb en Didier Exiga quan col•laborava amb ell en els cursos que feia per l’escola, també n’he fet de pilotatge avançat o iniciació a l’acrobàcia amb en David Eyraud i actualment jo mateix en faig de professor.
Practiques algun altre esport a banda del parapent ? La meva carrera gairebé obliga a fer-ne i n’he fet molts; però des que vaig acabar la carrera m’he centrat més en els que es practiquen en el medi natural, en qualsevol medi. De totes maneres, fa un temps em va sortir una afectació deguda a una malformació del cap del fèmur durant el creixement que em limita la mobilitat articular i em produeix dolor i em fa anar coix, per tant, mal que em pesi em veig obligat a reduir molt la pràctica. Encara sort que volant es va assegut!
Vas provar el vol lliure perquè la resta de les disciplines t’aborrien, perquè volies provar i provar coses noves o perquè ja ho portaves a la sang i no ho sabies? Només em falta provar la caiguda lliure tot el demés (totes les activitats físiques-lúdiques-esportives conegudes com activitats en el medi natural) les he provat i no només això sinó que en molts casos n’he donat classes, per tant, d’aborriment res, és curiositat i ganes de practicar, ensenyar i gaudir i fer gaudir amb aquest tipus d’activitats.
Vas veure que en matèria d’esports joves, el parapent, era una bona font d’experimentació a l’hora de triar una especialització? Només era una més de les activitats que entraven dins del camp d’estudi que volia investigar. No és que estigués més interessat que en altres, de fet, estic “especialment” interessat en totes.
El que sí me n’adono és que els empresaris que volen viure d’oferir activitats turístiques pensen que tenen idees noves, ofertes noves o aportacions noves en aquest camp i res de res. Tot el que he vist fins ara és més del mateix, hi havia més idees i més imaginació fa 20 anys que no pas ara. Han sorgit modalitats noves, això sí, però la manera d’oferir-les a nivell turístic és clàssica.
De que tractava la teva tesis sobre el parapent? Fes un resum si vols...jajajjaaj!!!! Vull precisar que no sóc doctor en parapent. No es pot ser doctor en un aparell volador, ni en una activitat motriu sinó en una disciplina científica. Sóc doctor en Praxiologia Motriu pel departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida. Dins del treball de tesi vaig elaborar un marc teòric on vaig estudiar i classificar les activitats conegudes ordinàriament (potser hauria de dir políticament, turísticament o comercialment) com activitats a la natura o d’aventura (en tot cas un nom poc adequat i basat en criteris molt poc vàlids des del punt de vista de la Praxiologia Motriu). Aquesta és l’aportació de la que estic més satisfet per la novetat científica que comporta.
Paral•lelament, també vaig realitzar un treball de camp en el que estudiava la capacitat adaptativa, o d’adaptació al medi, dels participants en activitats d’aquest tipus. I aquesta part sí que la vaig investigar en pilots de vol lliure en parapent.
Has dit Praxiologia Motriu ? que és aixó? Provar de resumir i “traduir” en poques paraules el que és l’enginyeria de les activitats motrius i la Praxiologia Motriu és molt complicat, d’una banda, perquè quan es parla de jocs, activitat física i esports tothom en sap, o s’ho pensa, i això dificulta molt la comprensió perquè a la gent li costa acceptar i entendre nous punts de vista o que està equivocada o que les coses no són com l’observació superficial quotidiana sembla evidenciar (certament “tothom” té un coneixement “ordinari” d’aquests temes, ordinari no implica cap menys preu, tranquils!, aquesta és la manera com es coneix en l’àmbit científic al coneixement que té el conjunt de la societat sobre un tema, normalment superficial i poc aprofundit). Si la gent s’automedica i parla de fàrmacs i malalties com si fossin metges, tot i anar-los la vida en el tema ... com no han de parlar d’esports, jocs i activitats físiques on només s’hi juguen alguna petita aposta de tant en tant!
D’altra banda, l’intent de simplificar les coses, tot i que és molt atractiu perquè les persones no som amants d’esforçar-nos, comporta inexactituds que provoquen interpretacions subjectives (tantes com persones), malentesos i, conseqüentment, crítiques negatives gens constructives. D’aquí que sigui molt necessari utilitzar un llenguatge precís, propi de la disciplina de coneixement i, per tant, estranyíssim per les persones que en són desconeixedores (En el món de l’activitat física, a més, hi ha “professionals”, científics, estudiosos poc rigorosos d’aquestes activitats i, també, gent que no en té ni idea però que hi fica cullerada, així sorgeixen corrents diferents barrejades amb interessos econòmics i socials, com voleu que algú entengui res!”).
Tot i així provaré d’explicar-ho en un llenguatge que em sembla que és planer. Som-hi doncs!
Primer us heu de demanar per a què us moveu, perquè, per si no ho heu notat, tots ens movem sinó només seríem un objecte que s’omple de pols (uns gerros?). Respostes possibles: per fer una truita, per fer un moble, per anar a buscar menjar, per esquivar un ximple amb una bicicleta,... Fins aquí bé. Ara proveu de respondre perquè voleu en parapent o perquè jugueu a futbol o a dards. Respostes possibles: perquè m’ho passo bé, per llibertat, per estar amb els amics, perquè m’agrada, perquè sí... Veieu les diferències? En el primer cas l’objectiu és concret i de caire laboral o utilitari, en l’altre és subjectiu i de caire motor: un es mou perquè li agrada practicar i li agrada el que comporta practicar. Ja sabem el que vol diu motriu o motor, que l’objectiu que s’assoleix amb la pràctica és relatiu a la pròpia motricitat.
Praxiologia. Aquesta paraulota vol dir estudi (logia) de les accions (praxis). Tots ens movem (recordeu la pols) però un moviment no és una acció (encara que ordinàriament són sinònims). La física estudia moviments (palanques, centres de gravetat, forces, inèrcies, etc) però no pot estudiar accions perquè tota acció implica intencionalitat, per tant, s’ha de saber per a què la persona ha fet el comportament que ha fet i no n’ha fet un altre. Quedar-se quiet no implica moviment però en canvi és una acció que és feta amb una intenció, uns interessos i davant d’unes condicions concretes, aquí també podeu veure la diferència?
Ara posem unes preguntes d’examen que facilitaran acabar de comprendre el fet; o no. Els escacs i els dards són jocs motors? Resposta: Els escacs no és una activitat motriu perquè l’activitat motriu que s’hi fa (moure les fitxes) només facilita que els jugadors i espectadors sàpiguen per on passa la partida, però el joc no depèn dels moviments de les extremitats. Es pot jugar a escacs mentalment, només dient on va cada fitxa a cada torn de joc, o es pot jugar sense mans parlant a un ordinador que mou la fitxa. És a dir, la precisió o la força del “moviment” sobre la fitxa no és important, només ho és el lloc on aquesta acaba situada. En canvi els dards sí són una activitat motriu perquè si jugo a dards i dic que vull tirar al 50, tiro el dard i va a fora de la diana (com passa molt sovint), el que compta és el que he fet (la motricitat, l’assoliment motor), no el que he dit que volia fer. Encara que la intenció és present en els jugadors de dards i d’escacs i, per tant, a ambdós jocs hi ha accions, el que defineix una activitat motriu és que el que compte és el resultat de la motricitat, per això en els dards hi ha accions motrius, mentre que els escacs és un joc amb accions mentals). Sobre el fet de si els escacs són o no un esport, què penseu que pensaria un praxiòleg motriu o un motricista?
La Praxiologia Motriu és, per tant, la disciplina científica que estudia les accions motrius dels participants en un joc motriu. Ara pensareu, quina tonteria i per a què coi pot servir? Això són quatre sonats que no saben on dar-la i que busquen xuclar una mamella. Doncs, no... bé això de xuclar sí, i més si és una mamella, sonats potser també, o com alguns diuen “són raros”, però no és una tonteria.
Molta gent voldria canviar les seves conductes per gust o per necessitat, voldria ser menys individualista, voldria saber manar millor, voldria tenir més autocontrol, voldria saber treballar millor en equip, voldria seduir millor (no penseu només en relacions amoroses, ben pensats!, seduir avarca més). Com es pot assolir?, hi ha molts llibres, el saber no ocupa lloc, llegiu, llegiu... però sapigueu que no us servirà de res! perquè, tal com diu un dels millors científics del món, un català que investiga en ciència cognitiva i que ara fa un any va fer un projecte de curs de parapent que només li va servir per fer-li perdre les ganes de volar (ai , ai! els grans professionals de la pedagogia parapentil de casa nostra!!! però això és un altre tema), ““El veritable coneixement no es transmet als altres com si fossin diners o un virus.[...] En realitat tot l’ensenyament que no sigui experiència és inútil. S’aprèn no a través de les paraules sinó gràcies a la pròpia experiència. El professor pot portar de la mà cap aquella experiència, però no pot viure-la pels altres, després explicar-los-hi, i esperar que així aprenguin” (Òscar Vilarroya).
S’ha de vivenciar una conducta nova per aprendre a comportar-se d’aquella manera. El problema és com fer-ho? Doncs amb pràctica motriu de jocs adients. Però és clar, això no és tan fàcil. Per exemple: tothom, els educadors físics els primers, afirma que el bàsquet, el futbol, l’handbol propicien, fomenten, faciliten el treball en equip, doncs, no, i és molt fàcilment demostrable. També es diu que certes activitats que es realitzen en els programes de formació per directius d’empreses són adequades per formar en lideratge (us sonen l’Outdoor Training, el Team Building i altres?), doncs, en la majoria dels casos tampoc; i també es pot demostrar ben fàcilment (no ho explico perquè al final potser em penjareu pels ... que veig que m’estenc molt).
Per tant, fa falta estudiar i dissenyar situacions adients perquè desenganyeu-vos, qualsevol joc no funciona (tothom ara es demana el perquè de la violència en el futbol, ja no entre els espectadors, sinó entre els jugadors, fins i tot del mateix equip... aquesta és la millor imatge que pot donar un joc cooperatiu? Doncs és la imatge previsible de la lògica interna d’aquest joc, si algú s’hagués posat a mirar-la); d’aquí la necessitat d’una enginyeria d’activitats motrius que basi les seves aplicacions i solucions en els estudis d’una disciplina científica, la Praxiologia Motriu, que estudia les accions i conductes motrius que apareixen en un joc quan om hi juga.
Només aquesta disciplina ho estudia realment, les altres estudien aspectes co-laterals (fisiologia dels esportistes, psicologia dels esportistes, economia de l’esport, història de l’esport). Així, els “experts” utilitzen eines que no coneixen i les apliquen on intuïtivament els sembla, sense criteris clars més enllà del que han llegit o el que “diuen” que funciona, com en els esmentats programes per empreses.
Això només és una part de l’aplicabilitat d’aquests estudis que també poden aportar, entre altres, molts coneixements a la pedagogia de les activitats físiques i esports, a l’entrenament, al disseny de noves formes de joc i d’oci, a la competició... fins i tot a l’adaptació de regles per fomentar l’atractiu de la televisió i dels espectadors.
A l’hora de fer una tesis sobre el parapent, quines coses et planteges? Quin va ser el teu procés a l’hora de plantejar problemes o estudis a realitzar... De fet, el plantejament inicial era l’estudi general d’aquest tipus d’activitats, a partir d’aquí centrar la part empírica (la part més pràctica del treball) en el vol lliure en parapent era gairebé obligat perquè era d’on podia obtenir recursos humans amb més facilitat (mà d’obra barata o carn de canó) però qualsevol altra activitat també m’hauria interessat. Tot i així, durant el treball vaig poder descobrir que el vol lliure en parapent tenia aspectes propis que la diferencien d’altres modalitats de vol i d’altres activitats “a la natura” (com a curiositat diré que des d’un punt de vista praxiològic és molt més adient anomenar les activitats a la natura: “Sistemes Praxiològics Adaptatius”... què? com? què diu aquest ara?).
En la nostra estimada forma de vol apareixen dues formes d’adaptació: l’una més mecànica, l’adaptació a la massa d’aire en la que el pilot està en cada moment, i l’altra més estratègica, la previsió de les masses que hi ha a diferents llocs de la zona de vol amb la conseqüent presa de decisions que comporta. Això és molt més evident quan es pretén capturar dades observables sobre aquestes adaptacions: l’adaptació estratègica es basa en observacions visuals: relleus, zones de contrastos tèrmics, núvols, sol, ombres, etc.; l’adaptació mecànica es basa fonamentalment en “sensacions” tàctils: pressions de frens i tibades del parapent amb el complement del registre de desplaçaments verticals (barògraf) i desplaçaments combinats verticals i horitzontals (GPS).
I que dir de les accions motrius? Quan observeu algú que vola què veieu? El parapent que realitza desplaçaments per l’espai aeri, ja, però i el que fa el pilot? El parapent va recte però potser el pilot està accionant un fre o posant el pes a un costat... Si observem només el que fa el pilot té algun sentit? Penseu que és el parapent el que aprofita l’energia de la massa d’aire i s’adapta als seus moviments. Si observem el que fa el parapent té algun sentit? La persona és qui el pilota. Però el pilota en funció d’una massa d’aire... com l’observem si és transparent? O sigui que les accions motrius són del pilot però les fa en funció del que fa l’ala que evoluciona dins d’una massa d’aire que es mou... embolica que fa fort!! Tot i tothom es mou aquí.
Les solucions van implicar la construcció de sensors per les accions del pilot, càmeres de filmar que filmaven cap on mirava el pilot, entrevistes, anàlisis i comprovacions... res, el típic d’una tesi doctoral en una disciplina que ningú coneix i en una pràctica que al nostre país és pràcticament desconeguda.
A quines conclusions has arribat? T’han sorprès? Les conclusions són extenses i no m’hi ficaré però sí que he comprovat que la manera d’ensenyar que tenen les escoles no és, ni de bon tros, la més adequada per formar voladors de cross. Però, es clar, ja sé que ningú és profeta a la seva terra i que seria impossible intentar fer veure aquest fet. Encara tinc pendents uns estudis basats en els sensors que us he esmentat, si mai els acabo, possiblement escriuré un llibre que no tindrà res a veure amb el que s’ha publicat fins ara, ni aquí ni a l’estranger, perquè a més de les conclusions dels estudis hi haurà aplicacions basades en les aportacions de la Praxiologia Motriu.
No m’han sorprès perquè algunes ja me les imaginava donat que eren previsibles i havien estat publicades i altres, tot i també ser previsibles, o no havien sortit mai publicades o no me les havia imaginat, encara que fossin ben lògiques, per tant, tampoc m’han sorprès perquè no m’han sobtat. Diria que més aviat he après.
Per posar un ejemple molt bàsic: Els voladors experts miren contínuament en diferents
direccions, sempre busquen informació de les condicions: núvols, relleu,
parapents, ocells, fums,... el visionat de les seves filmacions mareja,
mentre que els voladors principiants fixen la vista en un punt davant del
nas i no l´aparten per res, semblen hipnotitzats. De fet, això és un
aprenentatge que la majoria de gent ha de fer.
Ho has aplicat? Sí, evidentment, en mi mateix, en classes i en els entrenaments que he fet per altres. Els resultat sempre han sigut molt bons. Clar la pregunta que em faràs ara és: i perquè no ets campió del món? Si, com és que no ets campió del món? Doncs perquè l’aplicació correcte no sempre és fàcil, perquè amb l’estudi no vaig obtenir tot el coneixement (l’estudi va validar el procés i el mètode, però no podia exprimir el coneixement) i perquè personalment tinc altres mancances que també afecten al rendiment. En els vaixells de la regata de la volta al món hi ha un tripulant que rep el nom del tàctic, és el que elabora anàlisis situacionals per trobar diferents opcions en funció de les condicions del medi... tots el tenen però no tots guanyen. Tot i això, el recull compilat de totes els coneixements fan que la navegació a vela, en conjunt, hagi progressat i els navegants siguin molt més eficients que fa uns anys. Això és el que es pretén en ciència, obtenir majors coneixements i progressar.
I a nivell d’empresarial? També ho has aplicat? Ho intento, ho intento, però aquí també hi ha molta por entre la gent que té agafada la mamella. Tothom és molt gelós del que té i això fa que no vegi que la Praxiologia Motriu complementa i reforça el que estan fent. Per una banda, les reticències són econòmiques: “això encareix el producte”, per tant, com que de moment la mamella raja no fa falta canviar res. També hi ha possibilitat de perdre prestigi i a ningú li agrada que es descobreixin les seves mancances. La credibilitat també és important, si no ho aplica la Cocacola o la Caixa no és bo, per contra, qualsevol cosa que facin ells és la “panacea” (heu vist l’anunci del vell esportista que diu que ha begut Cocacola tota la vida i es troba en forma? Ara poseu Cocacola sobre un tall de carn i mireu què passa).
Has canviat molts els teus hàbits pel fet de volar ? De fet no, perquè s’adapta a la meva forma de vida, ja fa molts anys que he practicat i treballat en aquest tipus d’activitats, no sé si sabria viure d’altra manera. També he treballat donant classes en instituts que representaria una feina i uns horaris més normals i realment m’hi trobo més incòmode.
Has tingut algun accident? Accident, cap. Incident forces (qui no vulgui palla que no vagi a l’era, diuen), fa anys em semblaven monstruosos, ara em semblen molt normals (encara que a vegades se’m posen una mica per corbata, tot i que depèn del dia). De totes maneres, sempre els he solucionat fàcil i ràpidament amb les quatres regles bàsiques que s’aprenen en els SIV ben fets (la clau no és només fer les maniobres, s’ha de comprendre el que passa i no només saber-ho fer mecànicament, perquè les festivitats de la vela no sempre comencen igual, evolucionen igual i acaben igual).
He de reconèixer que en els anys que porto volant he estat almenys tres cops a punt de deixar de volar per por a aquests incidents i a no saber-los gestionar. Ara ja fa potser uns 7 o 8 anys que no em passa però comprenc perfectament què senten les persones que tenen el síndrome de voler deixar de volar. Tinc clar que es pot superar però el que no tinc tan clar és que la gent pugui o vulgui posar-hi la dedicació que requereix, ni que trobin qui els pugui ajudar.
Quina és la vegada que has hagut de caminar més amb el parapent a l’esquena. Quan vaig fer la travessa del pirineu en solitari des de Blancas fins a La Pobla de Segur.
Per altra banda, quin és el vol que recordes amb més entusiasme? Pots explicar-ne més d’un... N’hi ha molts però ara se m’acuden: el que vaig arribar a Olot quan ningú encara no havia arribat a la plana de Vic des de Berga, el primer que vaig superar els 100 km o el que vaig sobrevolar el Pedraforca a més de 4100 m d’alçada.
Tens alguna mania secreta que practiquis durant el ritual de preparació del parapent? (anar a donar a la natura allò que és de la natura no val, ho fem tots…) No és una mania és un protocol, procuro estar sol per concentrar-me i fer les coses amb temps i bé.
Quina és la persona que t’ha hagut de venir a recollir més vegades? Actualment la meva companya, la Mai, però fa tan temps que volo i ho ha sofert tanta gent que tampoc ho tinc massa clar.
Qui és el teu “màster” (entenem com a màster aquell que admires per la seva valentia, astúcia i saber fer…) El Raül Rodríguez és espectacular i no crec que ningú no pugui deixar d’admirar les seves dots de creativitat i de pilotatge, tant si es sap volar com si no. Però també reconec les habilitats dels grans voladors de cross que hi ha hagut i que hi ha actualment (tant en parapent com en delta o planejador), potser tant o més que les habilitats d’acrobàcia, perquè dominar el medi aeri com ho fan és increïble; i això sí que has de saber volar una mica per arribar a comprendre-ho.
Com portes la relació família/parella amb la teva passió per volar? Regular, tot el dia em demanen que els faci vols biplaça, són molt pesats! La veritat és que la Mai té més ganes que voli i competeixi que jo mateix. És l’avantatge d’haver trobat algú que estima tant o més que jo el món de les activitats físiques. I no diguem el seu fill, el Joel. Ell sí que té bogeria per les curses de motos i de cotxes, pels estels, per volar, per ....
SPD és molt amant de la bona taula. Ens pots recomanar algun restaurant que has descobert gràcies al parapent? I a algú que per tu sigui indispensable en una sobretaula parapentera? Més que un restaurant, qualsevol plat de carbohidrats, per exemple: el pa amb tomàquet, després de fer qualsevol activitat i tenir una fam de lladre.
Qualsevol persona que tingui ganes de xerrar d’aquests temes i que sigui conscient que encara hi ha molt per aprendre, és a dir, que no es pensi que és algú.
Has viatjat a l’estranger alguna vegada per practicar parapent? T’ho vas passar be?, vas volar el que volies? Vas conèixer la cultura autòctona? Etc. Sí però no gaire: França, Suïssa, Andalusia, Madrid. Sempre m’ho passo bé viatjant, volant i coneixent gent, encara que sempre es pot volar més i sempre et quedes una mica amb les ganes. La dedicació a treballar en el que a un li agrada i a trobar-se realitzat amb el que aporta, en el meu cas, no va massa en solfa en la productivitat econòmica, o almenys no hi tinc gaire traça, per tant, els diners no m’arriben massa per viatjar. Potser si sona la flauta amb tot el que estic intentant llavors dedicaré més temps a veure món.
Algun vol que desitges fer en especial? El vol que t’has proposat per aquesta temporada… Passar dels 100 km sortint d’Avià, hi ha vàries possibilitats i de fet m’és igual la que sigui mentre surti.
Tens pensat rehabilitar-te i deixar de volar? Deixar de volar? No ho crec pas.
Ens pots aconsellar alguna web que t’agradi? –de parapent o no…- (aconsella’ns una web que creus interessant, algo relacionat amb la teva feina, o aficions… Com que ja hi ha qui pensa que sóc “raro” no hi perdré res dient això. Actualment les meves “aficions” són les activitats motrius i la lectura de temes de filosofia de la ciència, de ciència cognitiva i de ciència en general; poseu aquestes paraules a un buscador com ara el goggle i a veure que us surt. Si no us interessa, tranquils, ho comprendré...
Creus que el parapent és millor que el sexe? Millor no, diferent.
A qué oloren els núvols? A humitat!
A qui t’agradaria fer un biplaça? (personatge històric, titi de turno, polític, etc.) A qualsevol que ho gaudeixi i que sigui honest.
Vols de Muntanya 
